Prat de Cadí

PratCadí_apasdeformiga.jpg

  • DISTÀNCIA: 6,00 km (anada i tornada)
  • DESNIVELL: + 345 metres
  • DIFICULTAT TÈCNICA: L’anada són tres quilòmetres en pujada continua. Compte si hi anem amb nens molt menuts o que no estan acostumats a caminar, perquè els rebentarem.

track de la ruta.

COM ARRIBAR-HI.

Iniciarem la ruta al Coll de Pallers, a uns 250m per una pista del nucli d’Estana. Per arribar-hi, a la sortida de Martinet si venim de Puigcerdà (entrada si venim de la Seu d’Urgell), agafarem la carretera LV-4055 creuant el Segre direcció Montellà.

A pocs metres d’haver agafat aquesta carretera ens desviem direcció Estana per una carretera en força mal estat que ja ens durà fins el poble. Creuem el poble i seguim per una pista de terra que ens portarà fins a l’aparcament del Coll de Pallers on també hi ha un parell de taules de pícnic.

LA RUTA.

L’excursió es pot començar al mateix poble d’Estana, però anant amb nens i degut al desnivell que superarem és aconsellable estalviar-nos aquest mig quilòmetre.

Així doncs, sortim del Coll de Pallers per un camí seguint els cartells que indiquen Prat de Cadí i la Canal de Cristall. El sender que seguirem és el PR-C121 que va d’Estana a la Canal de Cristall, que s’enfila per la cara nord als cims del Cadí i està senyalitzat amb marques blanques i grogues.

Comencem a enfilar-nos per un tram de pi roig i boixos que acaba desembocant a un petit tros planer custodiat per alguns prats. Aviat, però, deixem la clariana i ens tornem a endinsar dins el bosc per enfilar-nos ràpidament per un corriol rocallós.

Arribem ara a un tram més assolellat, amb la roca descomposta que vira a la dreta i ens farà pujar fins atrapar la carena. Aquí ja virem de nou cara el sud i seguim pujant entre trams de rocam i trams de pi roig.

Acabem aquesta zona on ens toca més el sol arribant a una porta “automàtica” que farà les delícies dels més petits. Això d’obrir i que la porta se’ns tanqui tota sola mitjançant un sistema de politges és certament curiós.

Creuem la porta i sortim a una nova clariana, que enfilarem cap a la nostra esquerra. Un cop travessada la clariana ens endinsem de nou al bosc i seguim guanyant alçada ràpidament fins que arribarem al Collet Roig, que segur que sabrem identificar pel color vermell intens de la terra que trepitgem.

Deixem el coll enrere i ens capbussem dins la pineda per encarar l’últim tram abans d’arribar a Prat de Cadí. A partir d’ara el corriol suavitza molt la seva pendent i només ens quedarà una petit pujadeta després de creuar un torrent per sortir de sobte a l’espectacular prat que dóna nom a la nostra excursió.

Ens costarà no quedar bocabadats amb aquest prat alpí resguardat per les impressionants parets del Cadí. Ja només ens queda menjar-nos l’entrepà, jugar, saltar, fer tombarelles i córrer una estona, abans de tornar desfent el camí de pujada.

EL MILLOR D’AQUESTA RUTA.
  • Seure (o estirar-se) una estona contemplant les parets del Cadí per recuperar l’alè després de la pujada. Però sobretot jugar, córrer, observar, riure… amb els més menuts. Malgrat s’hagin queixat més d’una vegada durant la pujada de que estaven ben cansats, quan arribin a Prat de Cadí quedaran atrapats per la màgia del paratge i no podran parar quiets! Quan sigui hora de baixar de nou ja en parlarem…
  • Hem llegit que, amb l’ajuda d’uns prismàtics, és relativament fàcil veure ramats d’isards fent equilibris per les parets de roca del Cadí. Nosaltres no en vam veure cap, però val la pena provar-ho… Sort!
SABIES QUE…

La terra roja que trobarem al Collet Roig prové d’un període geològic que s’anomena Permià (ara fa uns 260 milions d’anys), quan tots els continents s’estaven unint en el súper-continent Pangea. Resulta que aleshores, a la zona del Cadí, l’ambient era desèrtic i a les zones a resguard del Cadí s’hi van dipositar materials argilosos portats pel vent i les crescudes dels torrents. Aquests materials es van oxidar pel seu contingut en ferro i això els dóna aquest característic color vermell.

QUÈ MÉS PUC VISITAR?

Parc dels búnquers

A Martinet hi tenim el Parc del búnquers de Martinet i Montellà, un espai amb diversos búnquers construïts per Franco com a resultat de la seva obsessió per evitar una invasió a través dels Pirineus. Els búnquers de Martinet formen part de la Línia Pirineus, una línia de defensa  que va sembrar de búnquers l’espai que va del Cap de Creus a Euskadi.

Si ens dirigim al Centre d’Interpretació podrem trobar diversa informació, realitzar un recorregut exterior sense guia o fer visites monitoritzades.

La Casa del Riu

També a Martinet hi trobem la Casa del Riu, un centre d’informació i interpretació del Parc Natural del Cadí-Moixeró. En aquest espai hi podrem trobar, a més de l’oficina d’informació: una exposició dedicada als ecosistemes fluvials, una exposició que explica l’origen del poble de Martinet, un espai de lleure amb un observatori de fauna i un itinerari senyalitzat dedicat a la llúdriga.

Anuncis

Volta al Puig de les Tres Creus

VoltaPuigTresCreus_Apasdeformiga.jpg

  • DISTÀNCIA: 4,40 km
  • DESNIVELL: + 162 metres
  • DIFICULTAT TÈCNICA: En algun punt la senyalització pot ser insuficient.

track de la ruta

COM ARRIBAR-HI.

La ruta comença al centre neuràlgic de Sant Joan de les Abadesses, a la plaça de l’Abadia. Per arribar-hi podem venir de Ripoll per la N-260. O des de la banda d’Olot, després de creuar el túnel de Collabós, agafarem aquesta mateixa carretera a l’esquerra en direcció Ripoll i Sant Joan de les Abadesses.

Un cop arribats a Sant Joan, podem deixar el cotxe a l’aparcament que hi ha al Passatge de Can Creuet, a pocs metres de la plaça de l’Abadia, o bé acostar-nos a l’aparcament que hi ha al costat del Molí Petit, el qual creuarem només començar la nostra ruta. Aquest últim aparcament és al final de la Baixada del Camí Petit, però pot ser una mica més complicat de trobar.

LA RUTA.

Com ja hem dit, nosaltres hem iniciat la ruta a la plaça de l’Abadia. En aquesta plaça hi ha un petit parc infantil al costat del qual hi veiem un cartell que indica la Volta al Puig de les Tres Creus i el Sender de la Mallerenga d’aigua. Seguint aquestes senyals, doncs, comencem a baixar per unes escales direcció la riera d’Arçamala, que serà la protagonista de pràcticament la meitat de la nostra excursió.

Tot baixant no us passarà desapercebut (sobretot als més petits) un parc infantil a mà esquerra amb ponts penjats, i diverses construccions de fusta a mode de fortificació. Parada obligatòria a la tornada.

Un cop a la riera, la seguim ben pocs metres per la riba esquerra per creuar-la per un pas amb pedres grans que anirem seguint tot vorejant el Molí Petit pel costat d’unes arcades per on devia entrar o sortir l’aigua del molí.

Entrem dins la finca de l’Ecomuseu del Molí Petit per una porta (que caldrà tancar de nou) i la creuem per sortir per la banda oposada per la qual hem arribat. Abans, però, hi haurem de fer una aturada obligatòria per veure el galliner i la cabreta que ens saluden, alguns plafons informatius, algunes menjadores que pengen dels arbres i atrauen a diversos ocellets…

Seguim pel camí que surt del Molí Petit tot vorejant la riera d’Arçamala custodiats per una tanca de fusta a la nostra esquerra. Aquest tram, compartit amb el Sender de la Mallerenga és un passeig agradable a l’ombra del bosc de ribera i amb diversos plafons informatius sobre la fauna i la flora de la zona. A més, també hi trobarem una petita zona per observar els ocells, amb un banc i una taula de pícnic.

Al final d’aquest tram el camí tomba a l’esquerra direcció la riera, però nosaltres seguim recte creuant un pastor per un pas habilitat (si l’obrim caldrà tornar-lo a tancar). Enfilem per un corriol que segueix unes marques grogues i les marques del GR3 que, tot i que ens acompanyen bona part del recorregut, no senyalitzen el nostre sender.

El corriol transcorre per dins un bosc de pi roig preciós fins que desemboquem a una clariana al final de la qual el GR3 ens abandona cap a la dreta, però nosaltres caldrà que seguim recte. De fet, tornarem a trobar el GR3 més endavant, així que el podríem seguir a mode de drecera, però la pujada és molt més sobtada i els nens i nenes poden acusar-ho.

El corriol segueix, doncs, de forma més o menys planera en direcció sud. La riera és cada cop més avall i passem pel costat d’un nou plafó que anuncia un petit punt d’aigua on s’hi poden reproduir els amfibis. Finalment acabem sortint del bosc a uns grans prats on trobem un nou cartell vertical que indica que la nostra ruta vira cap a la dreta.

Girem doncs a la dreta tot seguint una pista molt més ampla que encara la pujada més dura de tota l’excursió per portar-nos fins al Mas de Llances. Just abans d’arribar a Llances, punt més alt de tota la ruta, el GR3 ens atraparà per la dreta.

Arribats a Mas de Llances, creuem la pista asfaltada que marxa cap a Vallfogona del Ripollès i prenem la pista emporlanada que baixa tot seguint les indicacions de la nostra ruta. Creuarem un pas de vaques i, tot baixant i amb unes excel·lents vistes de Serra Cavallera, arribarem a un abeurador. Just al davant de l’abeurador surt la pista que haurem de prendre.

El camí ens portarà a creuar els prats que hi ha sota Mas de Llances i s’endinsa al bosc tot custodiat per un pastor elèctric per al bestiar. Seguint aquesta pista acabarem arribant a una torre d’una línia elèctrica, i just en aquest punt ens capbussem dins el bosc per un corriol que ens farà baixar ràpidament cap a Sant Joan de les Abadesses.

Ja a les portes de Sant Joan, el corriol passa pel costat de la piscina i acaba sortint al passeig de les Tres Creus. Si l’agafem a la dreta tornarem al Molí Petit, des d’on ja sabem desfer el camí fins a finalitzar l’excursió. Si l’agafem a l’esquerra sortirem al Passeig de la Plana, que si el prenem a la dreta ens durà a la plaça de l’Abadia tot creuant la riera d’Arçamala.

EL MILLOR D’AQUESTA RUTA.
  • Durant la ruta trobarem diversos plafons informatius sobre fauna, flora i sobre altres aspectes dels ecosistemes que anirem creuant. Una molt bona feina d’educació ambiental de la gent del CEA Alt Ter.
  • La diversitat d’ambients que creuarem li donen un elevat valor ecològic que podem fer notar als més menuts. Passejarem sota un bosc de ribera, creuarem un bosc de pi roig típic del Pirineu i Pre-Pirineu, passarem per zones de pastura amb la possibilitat de veure-hi vaques menjant herba i, fins i tot, travessarem una roureda de roure pènol.
SABIES QUE…

El Molí Petit de Sant Joan de les Abadesses és un antic molí fariner que està inclòs a l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L’any 2003 l’ajuntament va rehabilitar la part exterior de l’edifici degut al seu lamentable estat.

Des del 2004 el CEA Alt Ter se n’ha fet càrrec i l’ha convertit en un ecomuseu i un punt vital per a l’estudi i la interpretació de l’ecosistema fluvial. A més, s’han proposat com a gran objectiu fer que el molí torni a funcionar amb l’energia de l’aigua, tal i com va fer fins la dècada de 1970.

QUÈ MÉS PUC VISITAR?

El Molí Petit

Tant parlar del Molí Petit, doncs potser val la pena fer-hi una visita. Si visiteu la pàgina del Centre d’Educació Ambiental Alt Ter hi trobareu informació diversa al respecte. Es poden concertar visites guiades, hi ha jornades de portes obertes, tallers per aprendre a fer pa i fins i tot es poden concertar sortides guiades d’educació ambiental per l’entorn del molí.

 Sant Joan de les Abadesses

Doncs el propi poble de Sant Joan, on comença la ruta, ja té diversos elements encantadors per si sol. Així doncs, podem visitar el seu ric patrimoni arquitectònic (el Pont Vell, el Palau de l’Abadia, el Monestir…), o aprofitar alguna de les fires i festes que s’hi celebren, com el Mercat del Comte Arnau o el Festival Clownia.

Pantà de Santa Fe

2_Pantà Sta Fe_Apasdeformiga.jpg

  • DISTÀNCIA: 2,70 km
  • DESNIVELL: + 81 metres
  • DIFICULTAT TÈCNICA: Algun tram de roca que pot ser relliscós, però sense massa complicacions.

track de la ruta

COM ARRIBAR-HI.

La ruta s’inicia a Santa Fe del Montseny, just a Can Casades (el Centre d’Interpretació del Parc Natural del Montseny). Per arribar-hi podem pujar des de Sant Celoni, seguint les indicacions del Montseny per la BV-5114 que passa per Campins, o bé des de la banda de Viladrau i l’Eix Transversal per la GI-5201 que passa per Coll de Bordoriol i pel Coll de Sant Marçal.

Arribats a Can Casades podrem aparcar a l’aparcament que hi ha a peu de carretera o a l’aparcament de terra que queda al costat del Centre d’Interpretació del Parc.

LA RUTA.

Com ja hem dit, sortim de Can Casades seguint les indicacions del Pantà de Santa Fe. Baixarem per un tram adaptat per a persones amb mobilitat reduïda i creuarem la riera de Santa Fe per damunt d’un pont de fusta per trobar-nos just davant de Can Lleonart.

En aquest punt deixem la ruta adaptada i seguim cap a la dreta les indicacions del Pantà, de color blau. Aquest caminet ens farà resseguir la riera de Santa Fe en direcció sud-est, resguardats a l’ombra de la fageda.

El camí creua una passera de fusta, passa per una zona una mica rocallosa i després encara una baixadeta brusca, tot i que molt curteta, per deixar-nos ben a prop de la riera. Aquí si ens acostem al curs fluvial podrem veure diversos salts d’aigua com el de la imatge que il·lustra aquest text.

Passat aquest tram de gran bellesa arribem a una edificació, anomenada la fabriqueta, just on la riera desemboca al pantà. Nosaltres seguim de pla vorejant l’embassament fins que arribem a la presa, que haurem de creuar fins la riba oposada.

Just creuar la presa, el sender gira a la dreta i comencem el camí de retorn a Can Casades. Al cap d’uns metres d’haver deixat la presa enrere, començarem a pujar i a allunyar-nos del pantà. El sender s’enfila, creua algun torrent i acabem arribant a l’Hotel de Santa Fe.

Al costat de l’hotel hi trobarem l’ermita de Santa Fe, que dóna nom a la vall. Des d’aquí ja veiem les immenses sequoies de Can Casades i, per tant, la fi a la nostra ruta.

EL MILLOR D’AQUESTA RUTA.
  • Quan creuem la presa val molt la pena aturar-nos un moment i contemplar la famosa postal amb l’aigua del pantà, els fajos amb el seu ventall de colors segons l’estació de l’any i el cim de les Agudes que s’alça imponent al fons. Simplement meravellós…
  • Durant la ruta trobarem diverses “construccions” fetes amb branques de faig que semblen cabanes d’indis. No cal que us digui que no podreu evitar que els menuts hi marxin corrents cap dins. I tampoc cal que us expliqui com us costarà arrencar-los d’allà…
  • Ja està explicat més amunt, però de veritat, acosteu-vos a la riera a veure els salts i a jugar-hi una mica amb els més menuts.
SABIES QUE…

A principis del segle XX Ramon Montaner va comprar la Vall de Santa Fe a la família Alfaras de Sant Celoni. La seva idea era construir un hotel de luxe al mig del Montseny. Per tal de poder abastir d’electricitat l’edifici, Montaner va fer construir el Pantà de Santa Fe, les obres del qual es van iniciar el 1920 i s’acabaren el 1935.

L’hotel, per la seva banda, es va construir el 1914 just al costat de l’ermita que dóna nom a la vall i fins a la construcció del pantà s’alimentava amb l’electricitat provinent de l’Estanyol.

QUÈ MÉS PUC VISITAR?

Can Casades

El Centre d’Informació del Parc Natural del Montseny, a Santa Fe. Can Casades és un punt d’informació on, a més, podreu visitar exposicions o visualitzar audiovisuals, alguns de tan famosos com les quatres estacions del Montseny.

A l’espai exterior hi podreu veure tres enormes sequoies plantades a la dècada de 1920 per enjardinar l’exterior de la casa de Can Casades. Tot i que criden molt l’atenció, us demanem que eviteu anar-les a tocar ja que la part inferior del tronc està ja força malmesa.

A més, Can Casades és punt d’inici d’altres rutes a banda de la que ens ocupa.

Sant Marçal

Si seguim la BV-5114 de Santa Fe cap a Viladrau trobarem, a uns 7 quilòmetres de Can Casades, el Coll de Sant Marçal. Allà s’inicien rutes com l’ascensió al cim del Matagalls, però si deixem el cotxe a l’aparcament podrem visitar,  a més de la capella, la taula dels tres bisbes on conflueixen els bisbats de Terrassa, Vic i Girona i des d’on tindrem una panoràmica espectacular del cim de les Agudes i de la resta del massís.

A Sant Marçal també hi trobem la Font Bona, naixement del riu Tordera, on s’hi pot llegir sota el títol de Font de Sant Marçal el següent poema de Guerau de Liost:

Déu te guard caminant, que t’imposi el Montseny

una mica d’amor i una mica de seny.

Ací tens una font que parlar-te podria.

Ací tens un pedrís clapissat de falzia.

La virtut del Montseny és aquest rajolí

que d’avets i de faigs la fullaca esbandí.

La virtut del Montseny es congria a l’altura.

Per ço té aquesta font una ullada tan pura

i la seva canal dóna l’eco planyent

de la fusta del bosc torturada pel vent.

Volcà de Santa Margarida

IMGP1017.jpg

  • DISTÀNCIA: 3,00 km
  • DESNIVELL: + 160 metres
  • DIFICULTAT TÈCNICA: La pujada és curta, però intensa.

track de la ruta.

COM ARRIBAR-HI.

La ruta comença a l’aparcament de Santa Margarida,  a la carretera GI-524 que va d’Olot a Banyoles. Si venim de la banda de Banyoles, ens el trobarem després d’un revolt sobtat a la dreta, un cop creuat el poble de Santa Pau. Si, per contra, venim del costat d’Olot l’aparcament el trobarem després d’un revolt també de dretes just passat el restaurant Can Xel.

En qualsevol cas l’aparcament està molt ben indicat i tot just entrar-hi et cobren 4 euros per poder-hi deixar el cotxe. (Nosaltres hi hem anat el mes de Juliol i no sabem si és igual tot l’any).

LA RUTA.

Sortim de l’aparcament seguint una pista on s’indica amb cartells verticals el cràter del volcà. A pocs metres de l’inici la nostra ruta gira a la dreta i comença a enfilar-se amb suavitat, però sense aturar-se. En aquest tram trobarem algun panell on ens expliquen que s’està intentant recuperar i preservar el con volcànic i les pastures tradicionals. Per tant, nosaltres també aprofitem per demanar-vos que no us aparteu de la ruta senyalitzada i que no recolliu pedres volcàniques.

Tot pujant acabem arribant a la masia de Caselles, on ens sorprèn una màquina de refrescos… Hi passem per davant tot girant a l’esquerra i trobem uns castanyers enormes i el que sembla un cirerer descomunal. Just en aquest punt veiem una muralleta, darrera la qual es resguarda un vell castanyer, i tombem a mà dreta per començar la pujada més forta.

La pujada ha estat arranjada, amb trenques fetes amb roques perquè l’aigua marxi i no provoqui xaragalls i amb diferents estructures de fusta per mantenir els marges de greda volcànica. Només són uns 300 metres, però pugen de valent.

Arribats al final de la pujada trobem un cartell que ens indica el cràter cap a la nostra esquerra. I ja només ens queda baixar per unes escales molt ben condicionades amb baranes de fusta i amb escalons (alguns de fusta i d’altres fets amb roques) per acabar desembocant al cràter on ens trobem l’esquena de l’ermita romànica de Santa Margarida.

Per tornar, nosaltres desfem el camí de pujada fins el cotxe. Els més valents podeu seguir l’itinerari número 1, que visita Sant Miquel de Sacot, la Fageda d’en Jordà, volteja el Croscat i torna fins l’aparcament de Santa Margarida. Són uns 10 quilòmetres aproximadament, massa per nosaltres de moment…

EL MILLOR D’AQUESTA RUTA.
  • La visita a un volcà és una excusa immillorable per repassar els apunts de l’escola i fer un repàs a l’estructura, l’origen i altres curiositats d’aquests fenòmens geològics. El con volcànic pràcticament perfecte de Santa Margarida és un exemple fabulós i els estrats de diferents colors que anirem veient pels marges ens mostren les diferents erupcions del volcà.
  • No cal que us expliqui que la canalla s’entreté amb les coses més simples. El fet de sentir ressonar la seva veu dins el cràter, però sobretot dins l’ermita de Santa Margarida, ha fet que passessin una molt bona estona mentre reposàvem forces.
SABIES QUE…

Es calcula que l’última erupció del volcà de Santa Margarida va ser fa uns 11.000 anys. El resultat d’aquell episodi geològic és l’actual con volcànic d’uns 700 metres d’alçada i amb un cràter que té uns 2.000 metres de diàmetre.

QUÈ MÉS PUC VISITAR?

Volcà Croscat

Des del mateix aparcament on s’inicia l’ascensió al Santa Margarida, podem sortir en el sentit oposat (tot seguint l’itinerari 1 de la Zona Volcànica de la Garrotxa) cap al peu del Croscat. Allà podrem observar tota la seva història geològica gràcies (o per culpa) de l’explotació que es va fer de la terra volcànica a la seva cara nord, que ha deixat a la vista les famoses grederes del Croscat i que li donen la seva forma de ferradura característica.

Santa Pau

A ben poca distància de l’aparcament on s’inicia la ruta que ens ocupa, i direcció Banyoles, trobem la bella vila medieval de Santa Pau.

Els seus carrers, places i muralles van ser declarades conjunt historicoartístic l’any 1971. Val molt la pena, doncs, perdre’ns tot passejant per aquest bonic poble i, si en tenim l’oportunitat, fer-nos amb una ambosta dels cèlebres fesols de Santa Pau.

Castanyer de les 9 Branques

 

castanyer_9_branques

  • DISTÀNCIA: 5,13 km
  • DESNIVELL: + 198 metres
  • DIFICULTAT TÈCNICA: No n’hi ha cap.

track de la ruta

COM ARRIBAR-HI.

Aparcarem davant la font de Can Jep Sabaté (Viladrau). Per fer-ho, si venim de Barcelona pujant per la C-17 des de Granollers, sortirem a Tona i prendrem la BV-5303 direcció Seva i tot seguit direcció Viladrau. Si, en canvi, venim per l’Eix Transversal (C-25) sortirem a la sortida 202 de Coll de Revell i seguirem les indicacions d’Espinelves i Viladrau per la GI-543.

Tant per una banda com per l’altra, arribarem a una rotonda al mig de Viladrau amb les plantes formant una estrella i un arbret al mig. En aquest punt ens enfilem seguint les indicacions de la Capella de la Pietat. Seguim pel Passeig de la Pietat, que es converteix en Carrer Torreventosa, fins arribar a l’aparcament de terra que queda sota el carrer a la banda dreta.

LA RUTA.

Sortim de l’aparcament, on hi ha una zona de pícnic, per unes escales que ens menen al carrer Torreventosa i el comencem a seguir deixant la Font de Miquel a la nostra esquerra.

El carrer va pujant suaument i trobem la Font de Can Rossell en un revolt a la dreta. Tot just passar-lo tombem 180º cap a l’esquerra per enfilar per una pista de terra on ja podem començar a seguir les indicacions del Castanyer de les 9 Branques (SL-C 81 marques blanques i verdes).

Tot enfilant-nos per la pista trobarem una zona amb estaques, bancs i alguna paperera i l’entrada d’un camí particular que marxa a l’esquerra. Si hi traiem el cap podrem veure la Font de les Paitides.

Just passat aquest punt, la pista fa un gir a l’esquerra i nosaltres enfilarem un corriol que marxa per la dreta cap a dins el bosc. Aquest caminet ens conduirà a una clariana on trobarem la Font del Noi Gran i la Font del Ferro, pràcticament a tocar l’una de l’altra.

Per damunt d’aquesta última s’enfila el nostre sender en direcció sud-oest, per girar després en direcció sud-est fins a desembocar a una pista asfaltada. La prenem a la dreta i al cap de pocs metres trobem el Mas Martí, que deixarem a l’esquerra per seguir per la pista, que ara ja no està asfaltada i ens indica Viladrau amb lletres grogues.

Passats uns contenidors la pista tomba a l’esquerra i uns bonics avets ens fan un passadís. I tot just deixar-los enrere el camí comença a baixar suaument. De cares ens trobem una postal meravellosa del Matagalls i tot el vessant nord del massís del Montseny. I, ja al final de la baixada, ens topem amb l’imponent masia anomenada la Vila.

Just davant de la Vila haurem de girar a l’esquerra, prenent una pista que neix en aquest punt, per seguir baixant vers la vall. Creuem un parell de torrents sobre un revolt a la dreta on podem veure una antiga bassa en desús. Només passar la curva s’inicia una petita pujada i deixem una pista particular a la nostra esquerra per continuar pel camí més fresat.

Ja de baixada descobrim un vell castanyer a l’esquerra del camí, que potser no té 9 branques però ens esguarda imponent. Just en aquest punt surt un corriol ben trepitjat a la dreta que fa drecera fins el nostre objectiu entre grans castanyers. Els forats als troncs d’aquests enormes castanyers ens faran passar una bona estona a grans i petits mentre recuperem forces per encarar el camí de retorn.

Creuem aquest espai màgic i en sortim per la banda oposada a la nostra arribada, per enllaçar de nou amb la pista per la que baixàvem uns minuts abans. Aquí retrobem els senyals de la nostra ruta i seguim de cara avall fins al rierol del Sot de la Tona, on començarem a enfilar-nos per la pista de la dreta. Pocs metres després tornem a girar a la dreta per un caminet, tot seguint els senyals verds i blancs, que en forta pujada ens porta a les feixes de la Vila. Les anem escalant fins a desembocar a una pista ampla que ens portarà de nou al poble de Viladrau.

La pista es convertirà en un carrer asfaltat i ja no el deixarem fins a l’aparcament on tenim el cotxe.

EL MILLOR D’AQUESTA RUTA.
  • La gran quantitat de fonts que trobarem durant la ruta ens permetran estar ben hidratats amb una aigua immillorable. Compte, això no vol dir que puguem oblidar-nos de traginar algun tipus de recipient amb aigua, ja que des de la Font del Noi Gran fins pràcticament a la nostra meta no trobarem cap font. Però podem omplir les cantimplores amb bona aigua del Montseny.
  • La zona del Castanyer de les 9 Branques, amb diversos castanyers enormes, amb troncs recargolats i foradats ens faran passar una estona magnífica jugant a fet i amagar o a enfilar-nos als arbres.
SABIES QUE…

El Castanyer protagonista de la ruta té dues branques esberlades degut a les fortes ventades de 1987. Es calcula que té una alçada de 23,9m, la capçada fa uns 15,4m de diàmetre i té uns 700 anys. Es tracta, doncs, d’un exemplar extraordinari i juntament amb els altres castanyers que l’envolten conformen un espai meravellós.

QUÈ MÉS PUC VISITAR?

Viladrau

La vila protagonista de l’inici i el final de la nostra vila és, se’ns dubte, un poble d’obligada visita si passem per la banda nord del Montseny. Recorrent el seu entorn podrem conèixer desenes de fonts i diversos ponts de gran bellesa que creuen d’una banda a l’altra de les rieres que reguen Viladrau.

A més, podem aprofitar per visitar el poble aprofitant alguna de les diverses Fires que s’hi celebren: Esclops, Bruixes i Bandolers, Castanyes… són alguns dels temes més destacats.

Espinelves

A pocs quilòmetres de Viladrau hi tenim el pintoresc poble d’Espinelves, famós per la seva Fira de l’Avet que es celebra a principis de desembre. El dia que anem d’excursió a Viladrau pot ser una bona ocasió per arribar-nos a recórrer els seus bonics carrers amb tranquil·litat o per visitar l’arbreda de Masjoan, la concentració d’arbres monumentals més gran de Catalunya.

El Sot de l’Infern

 

  • DISTÀNCIA: 3,20 km
  • DESNIVELL: + 149 metres
  • DIFICULTAT TÈCNICA: La baixada (després pujada) de l’aparcament fins el càmping té un desnivell força pronunciat.

 

track de la ruta.

COM ARRIBAR-HI.

Sortim de Sant Celoni seguint les indicacions de Campins i el Parc Natural del Montseny, per la BV-5114. Passarem la petita urbanització de la Font de Cal Guardià i arribarem a una rotonda on prendrem, on agafarem la segon sortida (BV-5119) que marxa cap a Mosqueroles i la Costa del Montseny.

Ja no deixarem aquesta carretera fins que arribem a Fontmartina. Després de passar la Costa del Montseny, en un revolt tancat a l’esquerra, veurem una carretera que marxa a la dreta direcció el Càmping de Fontmartina i pocs metres més endavant trobarem dos aparcaments, el Coll d’en Planes i la Plana del Coll.

LA RUTA.

Des de qualsevol dels dos aparcaments que hem indicat aquí al damunt es pot iniciar la ruta. Només cal seguir les marques grogues que s’endinsen pel bosc a la banda dreta de la carretera (tal com  pujàvem).

El corriol baixa ràpidament cap al Càmping de Fontmartina i acaba desembocant just davant de la porta d’aquest. A l’altra banda de carrer veiem que marxa el corriol senyalitzat amb marques grogues.

Anem resseguint  el càmping, que veiem un metres per damunt nostre a mà esquerra. Durant aquest tram hi ha poques senyals, però el camí no té pèrdua, i finalment arribem a una zona indicada com els castanyers vells, on podrem gaudir d’alguns castanyers immensos.

Tot seguit, el camí fa un gir de 90º tot creuant un torrent. A partir d’aquí seguim en direcció est per una zona de castanyers, la Perxada. I en aquesta mateixa zona acabarem trobant un parell de bancs i, just al costat, una cabana de carboners. Davant de la cabana el nostre camí es converteix en un corriol que ens farà capbussar dins la perxada de castanyers.

El corriol ens fa baixar ràpid i acaba desembocant a un altre camí un pèl més ample on hi trobem indicat el GR-5 i el Sot de l’Infern. El prenem cap a la nostra dreta i només entrar-hi ens trobem la segona cabana de carboners de la ruta.

Pocs metres més endavant ja comencem a sentir al fons la remor de l’aigua que baixa pel Sot de l’Infern i, sense adonar-nos-en ja ens hi trobem de ple. Una espectacular fondalada a l’obaga on es troben diversos torrents que baixen dels cims del Montseny.

Creuarem alguns d’aquests torrents per ponts de fusta que han construït per aquest fi i, uns metres més endavant, trobarem una bifurcació. Nosaltres seguim el que sembla més planer, ja que l’altre puja de dret al camí que havíem pres pel costat del càmping. Anem seguint, doncs, de pla entre alzines fins que ens trobem de cares amb un fort pujador que ens farà enfilar fins a l’entrada del Càmping Fontmartina.

Des d’aquest punt només ens caldrà desfer el corriol pel que hem baixat des de l’aparcament.

EL MILLOR D’AQUESTA RUTA.
  • Les cabanes de carboners ens poden ajudar a introduir l’ofici del carboneig al més menuts, un ofici que pràcticament ha desaparegut però que va tenir una gran importància econòmica i paisatgística durant la dècada de 1950.
  • El Sot de l’Infern és un petit espectacle que cal gaudir amb els sentits ben oberts. El soroll de l’aigua ressonant, els cants de desenes d’ocells o la frondositat del bosc que creix a l’obaga, ben regat pels torrents que baixen del Turó de l’Home i el Turó Gros, fan necessària una petita aturada en el nostre camí.
SABIES QUE…

Els castanyers, tant habituals al Montseny avui dia, van ser introduïts per la gent de la zona per l’elevat rendiment forestal que se’n podia treure. El clima humit i el sòl granític del Montseny en van afavorir la seva expansió.

QUÈ MÉS PUC VISITAR?

Santa Fe

La zona de Santa Fe, amb la seva fageda, segurament és l’espai més concorregut del Parc Natural del Montseny. Des d’allà podrem iniciar diversos itineraris, gaudir de l’aigua de fonts com la de Passavets, fer un dinar en alguna de les zones amb taules habilitades per a tal fi, o visitar el Centre d’Interpretació del Parc de Can Casades.

Sant Celoni

Una passejada per aquest poble als peus del Montseny pot ser una bona forma d’acabar la jornada. Sant Celoni és una vila amb molta vida als seus carrers, on podrem visitar espais com el parc de la Rectoria Vella o l’església de Sant Martí que llueix un esgrafiat barroc a la façana que diu ser la més important de Catalunya d’aquest estil.. I fins i tot podem conèixer la història de Soler de Vilardell.

Castell de Dosrius

CastellDosrius_apasdeformiga.jpg

  • DISTÀNCIA: 3,18 km
  • DESNIVELL: + 144 metres
  • DIFICULTAT TÈCNICA: No n’hi ha cap.

track de la ruta.

COM ARRIBAR-HI

Si venim per l’AP-7, en sortirem per la sortida 12 de Cardedeu. Un cop fora de l’autopista, a la rotonda, seguirem per la carretera C-35 direcció Sant Celoni. I ens desviarem a l’alçada de Llinars del Vallès per la B-510 direcció Dosrius.

Si venim per la costa, deixarem l’autopista C-32 a la sortida 99 per agafar la C-60 direcció Granollers. Un cop passat el poble d’Argentona, ens desviarem per la B-510 a la dreta direcció Dosrius.

LA RUTA.

De davant l’Ajuntament estant, prendrem el carrer Sant Antoni direcció l’església. Passarem per davant la rectoria i, tot voltat el campanar, enfilarem pel carrer de Sant Iscle i Santa Victòria. A la primera cruïlla, on hi ha una illeta enjardinada, ens desviem lleugerament a la dreta per un carrer aparentment sense sortida que ens durà a una petita zona verda amb el camí de terra i algunes roques decorades amb pintades. Des d’aquí pugem unes escales que desemboquen a la Ronda Francesc Macià.

Creuem el carrer i enfilem pel carrer que ens queda just davant, el carrer Mil Pins. Pocs metres més endavant, el carrer fa un gir a l’esquerra i nosaltres ens desviem a la dreta per un camí de terra que al seu inici està lleugerament emporlanant.

El camí puja ràpid en forma de llargs escalons fins que sortim de nou a un carrer, que resulta ser el mateix Mil Pins que hem deixat uns minuts abans. El seguim cap a la dreta i quan sembla que comença a girar cap a l’esquerra, nosaltres el tornem a abandonar per la dreta seguint un corriol ben trepitjat.

El corriol va pujant tranquil·lament en direcció nord per la zona més agradable de tota la ruta. Transitant per un bosc frondós, típic del massís del Montnegre-Corredor, amb una vegetació molt diversa, ens anem enfilant fins que el corriol va virant a la dreta i acaba desembocant a una pista ampla i transitable, que resulta ser la continuació del nostre conegut carrer Mil Pins.

Agafem la pista a mà esquerra, i una cinquantena de metres més endavant trobem una altra pista menys fresada que s’enfila de nou a la nostra esquerra. L’agafem i pocs metres més endavant gira 180º a l’esquerra de nou per encarar-nos cap a l’est. Unes passes més endavant trobem un gran dipòsit de la companyia d’aigües i la pista ens fa canviar el sentit de la marxa de nou ara cap a l’oest.

Només girar ja entreveiem el tros de paret que resta del Castell de Dosrius i un corriol s’hi enfila de dret a la nostra esquerra. Grimpem pel caminet i sortim a la petita esplanada que culmina l’excursió, des d’on tindrem una excel·lent panoràmica de la vila de Dosrius i, si afinem la vista, del Castell de Burriac.

EL MILLOR D’AQUESTA RUTA.
  • Nosaltres vam fer la ruta circular, passant per la urbanització. Eviteu-ho. El tram descrit és molt més acollidor i trepitja menys asfalt. Desfeu la ruta per allà mateix i gaudiu del tram de corriolet. Deixeu que els nens hi campin lliures, pujant i baixant marges i roques, i deixeu que observin i toquin les plantes que l’envolten.
  • Un cop al cim preneu-vos una estona per seure, descansar, fer un mos i gaudir de les vistes (malgrat no siguin molt espectaculars). Amb la paret de la torre del Castell vigilant-nos les esquenes els més menuts podran recuperar forces després de l’ascensió perquè la baixada no es faci feixuga.
SABIES QUE…

La paret que resta dreta del Castell de Dosrius són les restes d’una torre quadrada. Si ens hi fixem podrem distingir dues fileres d’espitlleres. Però l’estructura, la planta i les dimensions del castell no es coneixen, perquè no se n’ha fet cap estudi a fons, ni cap excavació arqueològica que servissin per treure’n l’entrellat.

QUÈ MÉS PUC VISITAR?

Santuari del Corredor

El santuari, edificat el segle XVI damunt d’un temple anterior, sempre ha estat molt visitat pels pobles de la rodalia, tant del Maresme com del Vallès. Té una gran tradició l’aplec del Dilluns de Pasqua juntament amb els altres tres que s’hi fan al llarg de l’any: el de Dosrius, el de Canyamars i el de Tardor.

Al Santuari del Corredor hi trobarem un punt d’informació del Parc Natural del Montnegre-Corredor. Així, des d’aquest punt podrem iniciar algunes rutes senyalitzades. I si volem menjar, podem dirigir-nos a la zona d’esplai del Corredor, on trobarem taules, cadires, lavabos, cafeteria, fonts…

Pou de Glaç de Canyamars

El municipi, situat a la capçalera de la riera d’Argentona (allí l’anomenen de Dosrius), engloba els nuclis de Dosrius, Canyamars i Can Massuet.

Aquí en podreu llegir algunes dades sobre la seva història i l’arquitectura de l’estructura. I en aquest altre enllaç hi teniu la passejadeta des de Canyamars al wikiloc.

Els serpents de Montsoliu

1014211

El castell de Montsoliu (n’hi ha que en diuen Montsoriu) és un dels més antics de Catalunya. Expliquen que té més de mil anys d’història, i que de les seves parets s’escolen muntanyes de llegendes i tradicions.

Al turó de Montsoliu, que és el turonet on s’aixeca imponent el castell, conten que hi ha desenes, o potser dotzenes, de coves. En una d’aquestes coves, d’aquests amagatalls, hi viuen tres serpents. Jo no n’he vistos mai de serpents, però conten pels vorals de Montsoliu que els serpents són serps que viuen més de cent anys! Arribats a aquesta edat els creixen cabells al cap i, a la boca, els apareix un diamant que només descuiden quan s’acosten a alguna font per beure. Diuen que qui pugui fer-se amb un d’aquests diamants serà ric i, potser, feliç la resta de la vida.

Conten, la gent més gran dels pobles de la comarca, que una vegada, fa molts i molts d’anys, una pastora en va veure un. Resulta que als serpents, amb aquells cabellots, amb aquella pell arrugada i amb la cara de pocs amics com tenen, els encanta la llet. Doncs resulta que una pastora, una tarda calurosa de juny, va goitar com un serpent anava a mamar d’una cabra del seu ramat.

Veient com li agradava la llet, la pastora més múrria que una mustela, va començar a llençar dia si, dia també, molles de pa sucades amb llet. Així que a base de pa amb llet van fer-se amics. Bé, el serpent va agafar una mica de confiança. Perquè d’un serpent no se’n pot pas ser amic, no pas per anar a jugar a pilota, almenys.

Així doncs que un dia, la nostra pastora va anar seguint el serpent fins una font propera. Aquí ningú es posa d’acord de si era cap al cantó de Breda o cap al cantó d’Arbúcies. En tot cas, quan el serpent va treure el diamant de la boca per poder beure, la pastora (que s’havia pogut apropar molt, perquè el serpent ja confiava amb ella) va agafar el diamant d’una revolada i va apretar a córrer cames ajudeu-me. Quan el serpent se’n va voler adonar, la pastora ja era a mig camí de casa.

A les places d’Arbúcies, de Breda, d’Hostalric,… s’explica que la pastoreta va vendre el seu diamant. I li van donar tants diners, tants, que fins i tot es va poder comprar una bicicleta.

Ara bé, no sé pas si això la va fer feliç. Això no ho expliquen pas, la gent.

Conte extret de 300 històries per a un Tricentenari, contat per Albert Estengre per a Vilaweb.

Castell de Montsoriu

Castell_Montsoriu.jpg

  • DISTÀNCIA: 2,55 km
  • DESNIVELL: + 309 metres
  • DIFICULTAT TÈCNICA: No n’hi ha cap.

track de la ruta

COM ARRIBAR-HI.

Si venim per l’AP-7, prendrem la sortida 10 a Hostalric. Llavors agafarem la C-35 direcció Sant Celoni i tot just circumval·lat el poble d’Hostalric, en sortirem per la dreta cap a la GI-553 direcció Arbúcies. A uns 7km aproximadament ens haurem de desviar a l’esquerra direcció el poble de Breda. En arribar a Coll de n’Orri, trobarem un trencall a la dreta on s’indica el Castell de Montsoriu i Fogueres de Montsoriu. L’agafem i a uns 3km trobarem l’aparcament de Coll de Castellar, on deixarem el cotxe.

Si venim per l’Eix Transversal (C-25), l’haurem de deixar a la sortida 209 direcció Arbúcies. Seguirem la carretera GI-550 fins aquest poble i després continuarem per la GI-552 direcció a Hostalric. A uns 5km trobarem el trencall a la dreta direcció a Breda. A partir d’aquí només cal seguir les instruccions de l’apartat anterior, primer fins a Coll de n’Orri i després fins a l’aparcament de Coll de Castellar.

LA RUTA.

Deixem del cotxe a l’aparcament ben condicionat (fins i tot hi podem trobar lavabos) de Coll de Castellar i enfilem direcció la caseta d’informació que hem vist abans d’aparcar. Aquesta caseta la trobarem oberta els caps de setmana amb un guarda que ens indicarà tot el que ens faci falta.

Per començar l’ascensió al Turó de Montsoriu, prendrem la pista que s’enfila just davant de la caseta, tot creuant la carretera que puja a Fogueres de Montsoriu. Un senyal vertical ja ens indica el Castell.

Després d’uns pocs metres més o menys planers, la pista gira de sobte a l’esquerra i s’enfila ràpidament. Seguim pujant i trobem un revolt sobtat a la dreta (a la nostra esquerra hi trobem un pineda). Uns 100 metres més de pujada i girem de nou en rodó a l’esquerra seguint la pista principal.

Pocs metres més endavant deixarem un pista mig emboscada a la nostra dreta senyalitzada amb una “X”. Aquí sembla que el camí suavitza, i entrem en una sureda ombrívola des d’on s’entreveu la pineda que havíem deixat a l’esquerra uns revolts abans.

Acabem aquest tram voltat de suros amb una nova pujada que desemboca en una cruïlla. A l’esquerra marxa un corriol on s’indica Arbúcies. A la dreta un altre corriol s’enfila de dret cap al Castell. I just davant nostra la pista que seguíem barrada amb un cadena.

Nosaltres prendrem aquest últim camí salvant la cadena, que hi és per evitar que hi circulin vehicles a motor. Encarem un tram planer que comença cara nord per anar rodejant tot el turó i, sense adonar-nos-en acabar caminat direcció sud. Tot aquest tram està resseguit de xiprers i algun pi, que van flanquejant la vora del camí cap al Castell.

Quan ja ens hem encarat cap al sud, ens trobem una meravellosa panoràmica de Sant Feliu de Buixalleu i del Turó de Santa Bàrbara a la nostra esquerra. També podrem veure bona part de la comarca de la Selva i Blanes al fons. I tot plegat només esguerrat per la imponent pedrera de les Gavarres que sembla talment que un gegant hagi mossegat la muntanya.

Al final d’aquest tram trobarem un nou gir de 180º que ens ofereix unes vistes espectaculars. Ara podrem contemplar la plana de la Tordera i el Montnegre. A més, en aquest punt deixarem un corriol senyalitzat que mena cap al poble de Breda.

Fem via cara nord i ens topem, entre els arbres, amb una altra postal. Ara les Guilleries s’alcen imponents davant nostre amb Sant Hilari Sacalm al capdamunt.

En aquest punt la pista va virant a l’esquerra i hi trobem un indicació del Castell de Montsoriu. Just damunt nostre, a l’esquerra, hi tenim la Torre de les Bruixes. La rodegem per encarar ja l’arribada al Castell, que ens espera al capdamunt del Turó de Montsoriu i ens ofereix l’últim i més espectacular postal: el Montseny esplèndid, la Tordera, el Mediterrani…

La baixada fins el cotxe la podem fer desfent el camí de pujada o prenent un corriol que surt del vèrtex sud-oest del turó i que ens fa baixar amb rapidesa per dins el bosc fins la cruïlla de la cadena.

EL MILLOR D’AQUESTA RUTA.
  • Malgrat que les dues primeres rampes ens faran suar, es tracta d’una ascensió assequible que ens durà a culminar un dels cims llistat al repte #100cims de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya.
  • El Castell,el vell bosc d’alzines, la torre de les Bruixes… són ideals per contar i ambientar històries i llegendes diverses, com la llegenda dels serpents de Montsoriu.
  • I, evidentment, el gran protagonista de la ruta: el Castell de Montsoriu, el castell gòtic més imponent de Catalunya. Val molt la pena gaudir de les visites guiades que s’hi realitzen.

horaris

SABIES QUE…

Durant la rebel·lió del Vescomtat contra el rei Pere III, entre els anys 1365-1371, el rei posà setge al castell de Montsoriu amb uns 1200 homes, però sense aconseguir rendir-lo. Montsoriu, amb el seu sistema de muralles concèntriques, la dificultat d’accés al lloc i el magnífic sistema d’aprovisionament d’aigües, era del tot inexpugnable. Una guarnició podia ben bé resistir un llarg setge a dalt del castell sense necessitat de rendir-se per la manca d’aigua, sobretot gràcies a la gran cisterna central, però a més el castell disposava de com a mínim tres cisternes més distribuïdes arreu del conjunt.

QUÈ MÉS PUC VISITAR?

Museu etnològic de la Gabella.

El Museu Etnològic del Montseny (MEMGA) és un centre d’exposició, conservació, difusió i investigació del patrimoni cultural del massís del Montseny situat al centre d’Arbúcies. Les sales d’exposició permanent, mostren els testimonis materials de les comunitats que han poblat el massís al llarg de la seva història.

A més, a Arbúcies podreu trobar diverses excursions per gaudir de la riera i les seves fonts.

Castell d’Hostalric.

Hostalric està situat sobre un cingle a la riba esquerra de la Tordera. A l’extrem de ponent hi ha el Turó del Castell, d’origen volcànic, que separa la part antiga del poble del nucli nou. A l’Edat Mitjana, Hostalric fou seu administrativa del vescomtat de Cabrera

Passejant per aquesta vila medieval podreu recórrer el seu recinte emmurallat o, si teniu ganes de caminar una mica més, voltar el turó del Castell seguint itineraris senyalitzats i visitant bonics racons com les hortes vora la Tordera, la Plaça dels Bous o l’església de la Verge dels Socors.

Monestir de Sant Salvador de Breda.

El monestir, així com el castell de Montsoriu, està íntimament relacionat amb la casa dels Cabrera. Segons consta en l’acta fundacional, els vescomtes Guerau I i Ermessenda van decidir construir el cenobi per a “salvar les seves ànimes” i perquè Déu els ajudés a salvar-se dels seus enemics.

A més de visitar les restes dels monestir, vora l’església i l’imponent campanar, també podem indagar sobre la llarga tradició terrissaire de la vila al Centre Cultural els Forns, així com recórrer la carretera d’Arbúcies fent una ullada als diversos comerços que encara s’hi dediquen.