Jaciment Neolític de Savassona

StFeliuet_apasdeformiga2.JPG

  • DISTÀNCIA: 3,29 km
  • DESNIVELL: + 113 metres
  • DIFICULTAT TÈCNICA: Bona part de la ruta sense senyalitzar.

track de la ruta

COM ARRIBAR-HI.

La ruta s’inicia a peu de la carretera BV-5213 que va a Sant Pere de Casserres, a tocar del Pantà de Sau. L’aparcament, o trosset de terra on deixar el cotxe, el trobem a uns dos quilòmetres després de Tavèrnoles. A mà esquerra.

Inici de la ruta (Google Maps)

LA RUTA.

Al mateix aparcament, passem una portella i ens enfilem entre unes alzines que ens queden a l’esquerra. Al capdamunt, ens apareix un prat i ja veiem Sant Feliuet al fons, enfilat damunt les roques.

El camí és molt evident i anem trobant algun pal indicador de Sant Feliuet amb marques de color verd, fins que arribem a un prat amb un gran bloc de pedra. Aquí dedicarem una estoneta a recórrer diferents elements del jaciment neolític de Savassona, tots ells ben senyalitzats i amb plafons explicatius al peu dels més “importants”.

Visitem la pedra de les bruixes i la pedra de l’home, per recular després sobre les nostres passes i començar a enfilar-nos cap a Sant Feliuet a l’alçada del primer gran bloc que havíem trobat, el dau.

L’ascensió comença just davant del dau i ens porta a una clariana amb una roca amb una lluna gravada. Just aquí virem cap a la dreta i ens enfilem per un tramet d’escales per arribar al cim del turó. L’ermita es pot voltejar totalment, i ens permetrà tenir panoràmiques de Vic, la majoria de cims de les Guilleries, el Matagalls, el Far… Unes vistes espectaculars pels tot just 660m d’aquest cim.

Per seguir amb la ruta haurem de desfer el camí fins la roca de la lluna. Aquí, en comptes de girar a l’esquerra cap el dau, seguim recte cap a dins el bosc. De seguida trobem un bloc de pedra grandiós, la pedra del sacrifici. Després de llegir-ne la història al plafó que hi ha als seus peus, seguim en el mateix sentit que dúiem, per dins el bosc. El camí és molt evident, transita entre blocs de roca que sembla que converteixen la zona en un paradís pels escaladors, i ens acaba portant a la carretera.

Creuarem la carretera i marxem per un caminet a mà esquerra. El camí voreja un prat i acaba arribant a l’entrada d’una propietat on hi ha l’ermita de Sant Pere de Savassona. A partir d’aquí continuem en el mateix sentit, però ara per una pista ampla, que arriba a una cruïlla on veiem una bassa d’aigua a l’esquerra i una gran alzina amb un senyal que prohibeix el pas als vehicles a la dreta. Just darrera l’alzina s’enfila un corriolet que ens porta a una altra pista de ciment que passa uns metres més amunt. La prenem a mà dreta i ens porta a l’entrada del Castell de Savassona.

Un cop aquí marxem per l’esquerra tot vorejant la muralla del castell, i davant una porta de fusta girem en rodó a l’esquerra de nou per un camí molt evident. El camí va transitant en direcció sud-est a l’obaga d’una paret de pedra, amb la qual ens podrem encantar observant-ne les dotzenes de forats i cavitats que s’hi veuen. Fins que al final ens apareix al davant la Bauma de la Baronessa. Espectacular!

Sortim de la bauma per la banda contrària a la que hi hem arribat i ens enfilem de seguida a mà esquerra. Al capdamunt de la pujada hi trobem un corriol i el prenem a l’esquerra també. El camí transita, ara, per damunt les roques que ens feien ombra fa uns minuts i el paisatge canvia completament. Un ambient totalment assolellat, dominat per mates de farigola i amb molt bones vistes a banda i banda.

Després d’un cartellet on hi posa “Zona d’Ensinistrament de Gossos”, girem a la dreta per baixar d’aquesta talaia per una escletxa. El camí baixa ràpid i arribem a la pista encimentada que hem seguit fa una estona. La creuem i prenem el corriolet que baixa fins la bassa, i desfem el camí per la pista fins a Sant Pere. Just a davant de l’entrada de la propietat privada on hi ha Sant Pere de Savassona surt una pista que baixa fins la carretera, just on tenim el cotxe aparcat. Fi de la nostra ruta, doncs.

EL MILLOR D’AQUESTA RUTA.
  • Les formacions rocoses que hi trobem. Tan els grans blocs del jaciment neolític com tot el tram que ens porta a la Bauma de la Baronessa. Són simplement espectaculars.
  • Les vistes. Deu ser un dels avantatges d’estar a la Plana de Vic. A la que ens enfilem una mica, obtenim panoràmiques sensacionals de tot allò que ens envolta.
SABIES QUE…

El Castell de Savassona, al terme de Tavèrnoles, es considerat bé d’interès nacional. Malgrat que des de lluny es pot confondre amb una gran casa senyorial, disposa de mur de defensa i d’una torre triangular al seu interior.

QUÈ MÉS PUC VISITAR?

Verdaguer.

El famós poeta català va néixer a Folgueroles, a pocs quilòmetres d’aquesta ruta. Si us hi acosteu, podreu visitar la Casa-Museu de Mossèn Cinto. Per consultar-ne horaris i preus, podeu seguir el següent enllaç.

Guilleries-Savassona.

L’Espai Natural de les Guilleries-Savassona compta amb un gran nombre de senders i llocs d’interès. A Tavèrnoles, a poc més d’un quilòmetre de la ruta que ens ocupa, hi trobarem una oficina d’informació on ens indicaran molt amablement els llocs i/o rutes que millor s’adaptin a nosaltres.

Anuncis

Font de Passavets

Passavets2_apasdeformiga

  • DISTÀNCIA: 4,19 km
  • DESNIVELL: + 124 metres
  • DIFICULTAT TÈCNICA: Una part de la ruta no està senyalitzada.

track de la ruta

COM ARRIBAR-HI.

La ruta comença a Can Casades, Centre d’Informació del Parc Natural del Montseny. Per arribar-hi només caldrà que seguim la carretera BV-5114 des de Sant Celoni, tot seguint les indicacions de Santa Fe del Montseny. O bé la carretera GIV-5201 si venim de la banda de Viladrau.

Inici de la ruta (Google Maps)

LA RUTA.

Sortim, doncs, de Can Casades per la ruta adaptada on s’hi indiquen diverses excursions, entre les quals hi veiem la font del Frare (de color lila), que serà la que seguirem durant el primer tram de la nostra ruta.

El camí va baixant i aviat arribem a la riera de Santa Fe, que creuarem per un pont de fusta. Tot just a l’altra banda del pont, trobem un pal indicador que indica la font del Frare a l’esquerra, així com un plafó amb una explicació de la biologia i els riscos que corre la granota roja.

Seguim la ruta adaptada, amb les Agudes davant nostre, fins arribar a l’entrada de Cal Trompu, on el camí s’endinsa cap a la fageda. Aviat, a més, tornem a creuar la riera per deixar-la a la nostra dreta.

Tot just creuar el pont de fusta ens trobem la font del Frare, i és aquí on abandonarem la ruta senyalitzada de color lila. Nosaltres marxarem pel costat d’una petita cabana feta amb branques tot seguint el curs de la riera, que a partir d’ara passa a dir-se de Passavets.

Aquest tram de la ruta no està senyalitzat, i tot i que el camí està lleugerament fresat de la gent que hi passa, durant la tardor o d’altres èpoques ens pot ser difícil de distingir. De totes maneres, només hem d’estar pendents de seguir la riera i si ens despistem i ens n’apartem trobarem sense voler el sender que nosaltres utilitzarem per tornar, que és molt més evident.

Aproximadament al cap d’un quilòmetre de deixar la font del Frare, el caminet que voreja la riera sembla que es perd. Si ens enfilem per un marge que ens queda a mà esquerra, al capdamunt del qual descobrim un pal indicador amb marques blanques i grogues del PR-C 208, on podem llegir: Font de Passavets.

Seguim aquest sender, molt més ample i evident, fins que s’estreny i comença a enfilar-se entre unes roques per desembocar a la carretera de Santa Fe. A l’altra banda de la carretera hi ha l’aparcament de Passavets, on s’inicien rutes d’ascensió al Turó de l’Home i a les Agudes. I tot just creuar la cadena que barra el pas als vehicles, trobem la font de Passavets.

Per tornar a Can Casades, només hem de seguir les marques blanques i grogues del PR-C 208. Això sí, al revés de com ho fèiem fins ara. I no el deixarem fins arribar al Restaurant de l’Avet Blau i el Centre d’Informació de Can Casades.

EL MILLOR D’AQUESTA RUTA.
  • La fageda de Santa Fe és espectacular, a qualsevol època de l’any. Per il·lustra-ho us deixem aquest meravellós vídeo.
  • Les fonts. Beure l’aigua fresca que brolla d’una font és un exercici que encanta als més menuts.
SABIES QUE…

Es diu que al Massís del Montseny s’hi poden trobar més de 700 fonts! La seva estructura geològica el converteix en un excel·lent magatzem d’aigua que acaba brollant per qualsevol punt de les seves infinites valls.

Si voleu fer-vos una idea de la brutalitat de la dada, podeu mirar aquest mapa on hi surten algunes de les fonts que estan localitzant la bona gent de Fonts del Montseny.

QUÈ MÉS PUC VISITAR?

El Pantà de Santa Fe.

Aquesta vegada us recomanem una altra ruta a Santa Fe mateix, la volta al Pantà. Es tracta d’una ruta un pèl més curta, però també més transitada. Malgrat això, podreu gaudir de les fagedes de Santa Fe, de la riera i els seus salts, i de l’espectacular imatge del pantà amb les Agudes al fons.

Centre d’Informació de Can Casades.

El Centre d’Informació del Parc Natural del Montseny, a Santa Fe. Can Casades és un punt d’informació on, a més, podreu visitar exposicions o visualitzar audiovisuals, alguns de tan famosos com les quatres estacions del Montseny.

A l’espai exterior hi podreu veure tres enormes sequoies plantades a la dècada de 1920 per enjardinar l’exterior de la casa de Can Casades. Tot i que criden molt l’atenció, us demanem que eviteu anar-les a tocar ja que la part inferior del tronc està ja força malmesa.

El Forat de la Vella

CovaMarc_apasdeformiga.jpg

  • DISTÀNCIA: 1,03 km
  • DESNIVELL: + 87 metres
  • DIFICULTAT TÈCNICA: Nosaltres vam fer la ruta des de l’Àrea de la Vall, des d’on cal afegir un quilòmetre per aproximar-nos a l’inici del track i un altre de retorn (3 quilòmetres en total aproximadament).

track de la ruta

COM ARRIBAR-HI.

La ruta comença a la vall del Barranc de la Galera. Per arribar-hi seguirem la carretera TV-3421 de Tortosa a la Sènia, i just passar Mas de Barberans trobarem un trencall a mà dreta (enmig dels camps d’oliveres) que indica el Barranc de la Galera i l’Àrea de lleure de la Vall. Uns 5km vall endins trobem l’inici de la ruta i aproximadament un quilòmetre més endavant arribarem a l’Àrea de la Vall, on hi ha taules de pícnic i una font.

LA RUTA.

Com hem dit anteriorment, nosaltres vam iniciar la ruta a l’Àrea de la Vall, tot i que la majoria de la gent deixa el cotxe a peu de ruta, on trobem uns cartells indicatius i una passera de fusta que creua el barranc.

Des de l’àrea de lleure només hem de desfer el camí que hem seguit amb el cotxe. Hi tenim aproximadament un quilòmetre que va baixant lleugerament i aviat arribem on hi ha els plafons que expliquen la ruta del Racó d’en Marc i el Forat de la Vella.

Després de mirar-nos el plafons amb el mapa i el perfil de la ruta, reemprenem la ruta creuant el Barranc de la Galera per la passera de fusta que tenim davant i comencem a pujar entre roques direcció el Racó d’en Marc.

La ruta va pujant per un sender molt evident i sense pèrdua. Només un parell de camins que marxen a l’esquerra ens poden fer dubtar, però els obviem. Al cap d’uns 300 metres ens plantem davant la imponent cova del Racó d’en Marc, una bauma natural força gran amb un salt d’aigua que els dies de pluja deu ser espectacular.

La ruta continua pel marge dret de la cova si ens la mirem de cares. Comencem a guanyar metres ràpidament fins arribar al punt més alt de la ruta, el desviament cap a l’Airosa. Nosaltres, però, seguim a la dreta direcció el Forat de la Vella, on arribarem de seguida.

El Forat de la Vella és un forat natural a la roca que es creua pel seu interior. Les vistes ens van deixar impressionats, a grans i petits. La panoràmica de la vall, així com les parets de roca que ens envolten en aquest punt són espectaculars.

A partir d’aquí el sender va baixant direcció el Barranc de la Galera. Quan hi arribem, però, un gran bloc de pedra bloqueja el pas fins la passera de fusta. Nosaltres vam creuar el barranc sec per accedir a la pista que transita per l’altra banda.

Aquí s’acaba la ruta si heu aparcat on hi ha els cartells de l’inici de la ruta. Sinó, com nosaltres, només haurem de seguir la pista que va pujant lleugerament fins l’Àrea de lleure de la Vall.

EL MILLOR D’AQUESTA RUTA.
  • La ruta ens permet gaudir de grans i espectaculars formacions rocoses amb una distància i un desnivell molt assequibles per als més menuts.
  • És una bona forma d’introduir-se a l’espai natural dels Ports de Tortosa-Beseit, que és força desconegut (almenys per nosaltres) i que certament és impressionant.
SABIES QUE…

El Parc Natural dels Ports té un clima molt variable. N’és característic el “vent de dalt” un vent molt fort del NW que fa créixer un núvol que sòl cobrir tot el massís i que es coneix a la zona com “la cella”.

QUÈ MÉS PUC VISITAR?

Parc Natural dels Ports.

L’espai natural dels Ports està repartit entre Catalunya, Aragó i el País Valencià. Visitant la web oficial de l’espai protegit en podreu conèixer més coses.

Nosaltres us deixem els 10 espais que la direcció del Parc recomana visitar, pel seu interès paisatgístic i natural, i per tal de focalitzar l’impacte del gran nombre de persones que visitem el Parc:

  1. La Vall de la Jepa i Fontcalda
  2. El Molí
  3. Santa Madrona
  4. La Franqueta i els Estrets
  5. La Font Nova i la Moleta d’Alfara
  6. La vall de Paüls i Sant Roc
  7. Sant Julià a la vall del Toscar
  8. Cova Avellanes i Caro
  9. Barranc de la Vall i racó dels Capellans
  10. Barranc de la Fou

la Plana del Corredor

Corredor2_apasdeformiga.jpg

  • DISTÀNCIA: 2,33 km
  • DESNIVELL: + 56 metres
  • DIFICULTAT TÈCNICA: Sense complicacions.

track de la ruta

COM ARRIBAR-HI.

La ruta comença al Santuari del Corredor, al bell mig del Parc Natural del Montnegre-Corredor. Per poder-hi arribar, ho haurem de fer per una pista forestal de terra que podrem agafar tant de la banda de Vallgorguina com de la banda de Dosrius.

 Si venim de Sant Celoni, poc abans d’arribar a Vallgorguina trobarem les indicacions a mà dreta del Parc Natural del Montnegre i el Corredor i del Dolmen de la Pedra Gentil. Només ens caldrà anar seguint la pista més fresada fins el Corredor.

Per l’altra banda, si venim de Cardedeu, poc abans de Dosrius trobem un trencall a mà esquerra que indica el Santuari del Corredor i l’àrea d’esbarjo del Corredor. Només ens caldrà anar seguint aquestes indicacions. [Si venim de la banda d’Argentona i Mataró, la desviació cap el Corredor la trobarem després de Dosrius i a mà dreta]

LA RUTA.

La passejada comença a la banda nord del santuari, on trobem un plafó explicatiu de la ruta i un altre plafó que ens parla de la biodiversitat de l’espai, i on es mostren algunes aus que podem trobar a la zona.

Després de creuar els prats que envolten el Santuari del Corredor, en direcció nord, ens endinsem al bosc. Pocs metres més endavant trobem una cruïlla amb un senyal que indica que cap a l’esquerra podem anar al Dolmen de Ca l’Arenes. Nosaltres, però, seguim recte en la direcció dels senyals verds i blancs del sender local SL-C 72.

Un tram més endavant, mentre el camí va virant a l’esquerra (oest), i després d’una pujadeta, trobem una nova bifurcació. La senyalització ens marca que en cal prendre el camí de l’esquerra.

Després d’un tram planer, comencem a baixar i trobem un revolt a mà esquerra que ens fa prendre direcció sud-est. Seguim baixant i aviat trobem un cruïlla. La pista segueix a mà dreta cap al Dolmen de Ca l’Arenes, però nosaltres haurem de girar a l’esquerra per un caminet on s’indica el sender que estem seguint. Veureu que a partir d’aquest punt també s’indica el sender SL-C 80, amb el que compartirem aquesta última part del recorregut.

A partir d’aquí, comencem a pujar lleugerament i just quan creuem el sot del Fangar, trobem un senyal que ens indica el Fangar a mà dreta. Nosaltres seguim pel camí que veníem, que vira també a mà dreta, en direcció sud.

Passem per sota una línia elèctrica i de seguida arribem a una zona plana on ens trobem el camí que ve de l’esquerra, del principi de la ruta on s’indicava el Dolmen de Ca l’Arenes. La nostra ruta, però, gira a la dreta i enfila per un corriol cap a la Pedrera, una zona amb grans blocs de roca.

Des d’aquí només en queda creuar l’última zona boscosa, tot seguint les indicacions en verd i blanc, per desembocar als prats del Corredor i acabar, així, la ruta.

EL MILLOR D’AQUESTA RUTA.
  • Es tracta d’una passejadeta molt fàcil i és certament sorprenent que, tenint en compte la gran quantitat de gent que es sol acumular als entorns del Santuari del Corredor, ens acompanyi el silenci i la tranquil·litat tot just endinsar-nos al bosc.
  • La varietat d’ambients que trobem durant la ruta és també sorprenent. Potser ens hi vam apropar amb poques expectatives, degut al gran nombre de cotxes que hi havia als aparcaments del Corredor. Però la ruta transita per pinedes de pi roig, de pi pinyer, zones més obagues com la del Fangar o ambients rocallosos com la Pedrera. Tot plegat, de ben segur que li dóna un alt valor ecològic i una gran diversitat de fauna.
SABIES QUE…

Els primers vestigis del Santuari del Corredor foren construïts, segons explicà Salvi Arenes a una enquesta feta per l’Arxiu Diocesà el 1590, per ell mateix “mogut per correctes inspiracions de caritat i bon zel”, als voltants de 1530. Amb llicència expressa del sr. Bisbe havia construït una capelleta dedicada a Nostra Senyora dels Socors en la muntanya del Corredor, en les terres i parceries que l’Arenes tenia en comú amb en Bosch, un altre pagès veí de la mateixa parròquia.

QUÈ MÉS PUC VISITAR?

El Castell de Dosrius.

Si veniu per la banda de Dosrius, podeu aprofitar per pujar, tot passejant, fins el castell de Dosrius. Es tracta d’una excursió senzilleta i amb bones vistes, tot i que potser una pèl massa “urbana” pel nostre gust.

Dolmen de la Pedra Gentil.

Si veniu de la banda de Vallgorguina, la pista que ens porta fins el Corredor passa a tocar del Dolmen de la Pedra Gentil i de Santa Eulàlia de Tapioles, una ermita en ruïnes en un raconet de bosc ben encantador. Pot ser una bona parada en el nostre viatge de retorn.

I si ho voleu fer encara més bé, podeu aparcar a Vallgorguina i seguir el sender local SL-C 71 que té una recorregut total d’uns 6,5km i passa per aquest dos punts.

Castell d’Hostalric

Castell Hostalric_Apasdeformiga.jpg

  • DISTÀNCIA: 2,66 km
  • DESNIVELL: + 46 metres
  • DIFICULTAT TÈCNICA: Sense complicacions.

track de la ruta

COM ARRIBAR-HI.

Al poble d’Hostalric hi podem arribar per la carretera C-35 o per l’autopista AP-7, prenent aleshores la sortida 10. També hi podem arribar amb tren agafant la línia R2 de Renfe que va de l’Aeroport del Prat fins a Maçanet-Massanes.

Nosaltres vam deixar el cotxe a l’aparcament que hi ha just davant de l’escola del poble, que està tot just a uns metres del Castell.

LA RUTA.

Doncs sortint de davant de les escoles, marxem en direcció al turó des d’on ens esguarda el Castell. Veiem una pista que s’hi enfila (Camí de la Fortalesa), però nosaltres anirem per un caminet que marxa planer per la dreta. Sembla un camí particular, però la casa ens quedarà a la nostra dreta i nosaltres seguirem el camí endavant.

Aviat el camí comença a baixar i fa un lleuger revolt cap a la dreta. Tot seguit girem 90º a mà esquerra deixant Mas Bossom a la nostra dreta. El camí segueix baixant i girant poc a poc cap a l’esquerra fins que veiem de cares l’església d’Hostalric i, damunt nostre, a l’esquerra, hi tenim el castell.

Acabem desembocant a una altra pista que marxa a dreta i esquerra. Si marxéssim a la dreta, ens acostaríem a la Tordera per tornar llavors a pujar cap al poble. I a l’esquerra se’n va cap a unes hortes. Nosaltres, però, marxarem per un corriol que marxa per la banda esquerra al fons de la zona de pícnic que hi ha en aquest punt.

El corriol es va enfilant de nou cap al poble, deixant les hortes a mà dreta, sota nostra. Sense pèrdua, ben senyalitzat i amb baranes i algun escaló, arribem als carrers del poble. Arribats a l’asfalt, comencem a pujar de forma brusca a mà esquerra. Passarem sota una portalada de la muralla i seguim pel carrer que marxa a l’esquerra.

Aviat arribem a la plaça de la Vila, però nosaltres seguim pujant fins a l’església. Si continuem pujant, passarem pel costat d’un petit aparcament i arribarem a un cul de sac amb unes escales que s’enfilen direcció el castell. Les prenem i de seguida ens trobarem davant el fossat de la fortalesa. Al nostre darrere, una panoràmica excel·lent de tot el casc antic d’Hostalric.

Arribats a aquest punt, si marxem a la dreta trobarem el Camí de la Fortalesa, que ens baixa de nou a l’aparcament de davant l’escola. Però si agafem aquest Camí de la Fortalesa cara amunt, ens durà a una petita esplanada amb unes vistes privilegiades del Montseny i la plana de la Tordera.

Doncs això, per acabar la ruta ja només hem de baixar del castell pel Camí de la Fortalesa que desemboca just a la cantonada de l’escola.

SABIES QUE…

El castell d’Hostalric està construït sobre un turó de pedra basàltica. Doncs per sorprenent que sembli, el turó on s’assenta la fortalesa té un origen volcànic.

QUÈ MÉS PUC VISITAR?

Visites a la Fortalesa.

La visita a la fortalesa es pot fer per lliure, sense guia, deixant-se transportar per l’enginy de la seva arquitectura i la bellesa del seu entorn. Però si el que us agrada és conèixer a fons la història dels llocs que visiteu no us podeu perdre les visites guiades que es porten a terme cada diumenge a les 12 del migdia.

El Castell de Montsoriu.

Si voleu seguir la pista dels senyors de Cabrera, us podeu acostar al castell de Montsoriu, que us queda a pocs quilòmetres d’Hostalric. El de Montsoriu és un dels castells gòtics més importants d’Europa. Us deixem, també, la nostra descripció de la ruta que us portarà fins el capdamunt del turó de Montsoriu.

Riera de Martinet – Aiguafreda

RieraMartinet_Apasdeformiga.jpg

  • DISTÀNCIA: 3,82 km
  • DESNIVELL: + 147 metres
  • DIFICULTAT TÈCNICA: Sense complicacions.

track de la ruta

COM ARRIBAR-HI.

Per arribar al punt d’inici de la ruta caldrà que prenguem la carretera C-17. Si venim del nord (de la banda de Vic) agafarem la sortida que indica el Muntanyà / Aiguafreda, després passarem per sota la C-17 i tombarem a la dreta per creuar la riera de Martinet. Tot seguit girarem a l’esquerra direcció la Residència la Font, davant de la qual podrem aparcar.

Si, en canvi, venim del sud (de la banda de Granollers) haurem de sortir a la sortida que indica el Muntanyà / St.Martí C. / Aiguafreda i creuar tot el poble d’Aiguafreda per la carretera N-152a (ctra. de Ribes) fins que al final, davant d’un centre de jardineria, haurem de tombar a la dreta direcció la Residència la Font on, com ja hem explicat, podrem aparcar.

LA RUTA.

Iniciem la ruta, doncs, davant la Residència la Font i marxem per un caminet de terra que surt a l’esquerra de la Font dels Enamorats.

Després d’una petita pujada, encarem un tram planer i ombrívol amb la riera de Martinet enfonsada a la nostra esquerra. El camí gira més endavant a l’esquerra en baixada i s’estreny. Als nostres peus el terra va adquirint un to vermellós d’argila.

Durant aquest tram anem trobant diversos corriols que marxen a l’esquerra per anar a trobar la riera, però nosaltres seguim recte pel camí més evident. Tot pujant trobem el segon panell informatiu, que parla de la fauna de la zona. I pocs metres més endavant hi trobem una fita on s’indica la Resclosa. Ens haurem de desviar uns 20m del camí principal per un corriol que baixa fins un gorg i un salt d’aigua originat per una antiga resclosa en restauració.

Tornem al camí principal i de seguida trobem un tram ben planer on hi ha el panell número 3. Aquí se’ns explica les espècies de flora que podem veure vora la riera. En aquest punt, a més, es separen el circuit de natura de la riera de Martinet que nosaltres seguim de l’itinerari PR-C200 d’Aiguafreda de Dalt. De totes maneres, seguirem aquest últim uns 50m direcció la riera per arribar a un indret ben acollidor amb el salt d’aigua que veieu encapçalant aquesta ruta.

Retornats al panell informatiu on es separen les dues rutes, seguim les fites de color taronja que s’enfilen per un corriol bosc endins. El corriol va pujant de forma constant fins a trobar un torrent, que podrem creuar per un parell de taulons.

Encarem un petit tram en forta baixada amb la riera de Martinet vigilant-nos a la nostra esquerra de nou. La creuem un parell de vegades per tornar a quedar-nos a la mateixa banda i desemboquem a un prat, al fons del qual trobem el quart panell informatiu. Aquí se’ns mostren algunes flors i plantes del bosc mediterrani. Just en aquest punt una fita taronja ens indica la Font dels Enamorats i ens fa girar en rodó per continuar la ruta en el sentit contrari que portàvem fins ara.

El camí es va enfilant fins que desemboca a un camí lleugerament més ample on una fita ens indica la Font dels Enamorats a la dreta i l’enllaç amb el PR a l’esquerra. Prenem, doncs, el camí que tira avall a la dreta.

El camí es va emboscant i fent més petit, i acabem trobant una bifurcació. Malgrat que la fita no està posada amb massa fortuna, nosaltres seguim baixant pel camí de la dreta.

Acabem sortint a una clariana, on una fita ens indica un corriol que marxa a la dreta, tot baixant pel mig del bosc. El corriol fa un revolt a la dreta i desemboca a un camí més ample que no és cap altre que el que hem pres al principi de la nostra ruta.

Ja només ens cal seguir-lo a l’esquerra alguns metres per arribar a l’aparcament.

SABIES QUE…

L’any 2008 l’Associació Martinet Grup de Defensa Fluvial engega un projecte de recuperació i millora ambiental de la riera protagonista d’aquesta ruta, amb el suport de Projecte Rius. L’acord signat amb l’ajuntament inclou un acord de custòdia amb el propietari.

QUÈ MÉS PUC VISITAR?

Circuit d’Orientació.

Si seguiu el recorregut d’aquesta ruta, i esteu una mica atents, veureu uns pals de fusta amb una espècie de ranura. Es tracta de fites del circuit fix d’orientació d’Aiguafreda. Podeu aconseguir el mapa a l’oficina de turisme de la vila, però creiem que és un circuit un pèl massa exigent. Per això, us recomanem el que hi ha instal·lat a Tagamanent, prop de la masia el Bellver. El mapa també es pot aconseguir a l’oficina de turisme que hi ha a peu de C-17, a Tagamanent, i el circuit consta de dos trams i creiem que és molt més assequible per fer amb canalla.

Visita a la Ecogranja Salgot.

A l’Ecogranja Salgot fan visites guiades a les seves instal·lacions, on crien porcs ecològics. A la pàgina web podreu veure quins dies organitzen aquestes visites i ho podeu fer coincidir amb el dia de la ruta a la riera de Martinet. La granja és a poc més d’un quilòmetre d’on aparcarem el cotxe.

Salencar de Barruera

Barruera_apasdeformiga.jpg

  • DISTÀNCIA: 2,00 km (aprox)
  • DESNIVELL: + 9 metres
  • DIFICULTAT TÈCNICA: Ruta molt fàcil, però amb senyalització insuficient.

track de la ruta

COM ARRIBAR-HI.

Sortint de Pont de Suert per la carretera N-230 direcció nord trobem a uns 2 quilòmetres del poble un trencall a mà dreta que indica la Vall de Boí i el Parc Nacional d’Aigüestortes.

Només cal seguir per la L-500 uns 11 quilòmetres fins a Barruera, on podrem deixar el cotxe a la mateixa carretera, just al costat de l’església romànica de Sant Feliu.

LA RUTA.

L’excursió la podem iniciar des del peu de l’església de Sant Feliu i baixem fins a trobar el riu Noguera de Tor, que seguirem a la dreta cap a un parc infantil que serà de parada obligatòria a la tornada…

Des del parc ja veiem un gran pont penjat que creua el riu. L’anem a trobar i passem a l’altra riba on hi ha unes taules de pícnic i un panell informatiu del Salencar de Barruera. En aquest punt nosaltres vam seguir arran de riu deixant les taules a l’esquerra, però si seguiu la pista que deixa la zona de pícnic a mà dreta també us portarà al Salencar.

Seguint el riu, s’arriba a una bifurcació. El camí més ample segueix el riu i a mà esquerra marxa un caminet més estret per dins el bosc i resseguit d’estaques de fusta. Cal agafar aquest segon i endinsar-nos per aquest corriol que s’amaga del sol.

Si seguiu el track de wikiloc que acompanya la ruta veureu que en aquest punt nosaltres ens vam equivocar i vam seguir arran de riu fins un punt on el riu ens queda accessible i que farà les delícies dels més menuts si els agrada llençar pedres a l’aigua.

Entrem, doncs, en aquesta mena de túnel que fan els arbres i aviat trobem una passarel·la de fusta que va passant per damunt de l’aiguamoll. De seguida trobem un panell explicatiu de fusta i la passarel·la passa per damunt d’una zona embassada. S’acaba la passarel·la i sortim a una pista, la que ve de la zona de pícnic, que prendrem a la dreta.

Caminem uns 100 metres i arribem a “l’embassament”. Si agafem el camí cap a la dreta el rodejarem per damunt d’una passarel·la de fusta i al final trobarem un nou indicador que anuncia “el mirador”. Si el seguim arribarem després de seguir una nova passarel·la a una caseta de fusta per a observar ocells que es troba just al final de la nostra ruta.

Arribats a aquest punt tan sols ens queda desfer el camí fins a l’església de Sant Feliu (o fins el parc infantil que hem trobat vora el riu). Podem, si volem, rodejar l’embassament per la banda oposada a l’anada, i també podem arribar fins al pont que creua el Noguera de Tor continuant recte fins a la zona de pícnic en lloc de passar per dins del bosc com a l’anada.

SABIES QUE…

Salencar vol  dir que és un espai on abunden les salanques. I una salanca és un arbust de la família de les salicàcies, a la qual també pertanyen els salzes.

QUÈ MÉS PUC VISITAR?

Centre d’Aprenentatge de la Vall de Boí

Aquest centre, que depèn de Departament d’Ensenyament de la Generalitat. Ofereix estades a centres docents, però també podem trobar per la xarxa material com aquest o podem gaudir d’alguna de les jornades de portes obertes.

La Vall de Boí.

Barruera i l’església de Sant Feliu es troben dins el municipi de la Vall de Boí, el conjunt romànic del qual va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2000. El que fa extraordinari aquest grup de 8 esglésies i una ermita és que es troben concentrades en un espai molt reduït i que totes formen part del mateix estil arquitectònic, el romànic.

Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

La Vall de Boí també és porta d’entrada a l’únic Parc Nacional de Catalunya. S’hi pot accedir per Cavallers o bé, amb taxi, per Aigüestortes. Al Parc hi trobarem diversos itineraris senyalitzats, a més de poder gaudir d’uns paratges extraordinaris.

Estany de Sils

estanys-sils_apasdeformiga

  • DISTÀNCIA: 2,34 km
  • DESNIVELL: + 5 metres
  • DIFICULTAT TÈCNICA: Curta, planera i ben senyalitzada. No té cap complicació.

track de la ruta

COM ARRIBAR-HI.

La ruta s’inicia davant l’estació de RENFE de Sils. Per tant, hi podem arribar amb tren per la línia Barcelona-Girona-Portbou, o bé deixar el cotxe a l’aparcament que hi ha just davant de l’estació de trens.

Si anem amb cotxe podem arribar a Sils per l’autopista AP-7 i prenent la sortida 9 de Maçanet de la Selva. Després anirem a buscar la N-II direcció Girona i aviat trobarem la indicació de Sils, seguint la C-63. L’aparcament el trobarem indicat a mà esquerra just després de creuar per sota l’autopista.

LA RUTA.

Com hem explicat sortim de l’aparcament de l’estació, i ho farem resseguint l’aparcament en direcció oest cap al veïnat on destaca l’església de Santa Maria.

De seguida arribem a les primeres cases i girem a l’esquerra pel carrer Pere Porter i tot seguit ho fem a la dreta pel carrer de l’Estany. Aquest carrer es converteix de seguida en una ampla pista de terra que ens deixa al cap d’uns metres a la riera de Santa Maria. Nosaltres la creuarem per un pont de fusta seguint les indicacions.

Tot just creuar el pont el camí ens fa girar a l’oest i aviat farà un gir de 90º a l’esquerra per deixar-nos al peu d’una torre d’observació des d’on podrem contemplar una panoràmica de l’estany i del canyissar.

Baixem del mirador per seguir per la pista en direcció sud. En aquest tram trobarem algun punt d’observació d’ocells fet amb brucs a la nostra dreta i un petita llacuna ballada a la nostra esquerra. Aviat, però, trobem un pal indicador que ens fa girar a la dreta per endinsar-nos per un camí més estret que transita entre un camp de pollancres i l’estany.

Tot just entrar en aquest nou tram, trobem la primera observatori per veure aus. Passada la caseta el camí gira 90º a l’esquerra tot resseguint el camp de pollancres i pocs metres més endavant torna a girar a la dreta per encarar una recta on trobarem la segona caseta.

Després d’aquesta recta el camí vira de nou a la dreta per deixar-nos davant d’un petit pont de fusta, que tot just creuar-lo ens deixa a la porta de la tercera caseta. Deixem la caseta i trobem un nou pont de fusta que ens deixa a un camí de terra molt més ample que prendrem a la dreta.

Ara ja tan sols ens queda seguir aquest camí custodiats per plataners i la séquia a l’esquerra i per la riera de Santa Maria a la dreta, que ens portarà de nou a les envistes de l’església de Santa Maria i de l’estació de Sils.

SABIES QUE…

L’espai actual dels Estanys de Sils va ser dessecat per tal de lluitar contra el paludisme i convertir-lo en terrenys de conreu. No va ser fins l’any 1998 quan es va començar a treballar per recuperar aquest espai inundable, incloent-lo dins el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de Catalunya i dins la Xarxa Europea Natura 2000. S’hi van realitzar diverses actuacions com ara l’adquisició dels terrenys privats per part de l’administració pública, la regeneració d’una llacuna permanent (la que rodegem amb la nostra ruta) o la recuperació dels prats de dall, la vegetació d’aiguamoll i el bosc de ribera.

QUÈ MÉS PUC VISITAR?

Centre d’Informació de l’Estany de Sils

A la mateixa estació de ferrocarrils hi trobem el Centre d’Informació de l’Estany de Sils on hi ha diversa informació sobre l’espai protegit, així com una maqueta i una exposició permanent.

El Centre està obert dissabtes, diumenges i festius de 10 a 14h, i si és del vostre interès es poden concertar visites guiades a l’estany organitzades per l’Associació Temporània (temporania@hotmail.com).

Uelhs deth Joèu

Uelhs_apasdeformiga.jpg

  • DISTÀNCIA: 2,64 km
  • DESNIVELL: + 88 metres
  • DIFICULTAT TÈCNICA: No té cap complicació.

track de la ruta

COM ARRIBAR-HI.

A uns 8-9 quilòmetres de Vielha direcció Bossòst i França per la N-230 trobarem indicat a mà esquerra el poble d’Es Bòrdes i Era Artiga de Lin. Nosaltres seguim les indicacions d’Era Artiga de Lin, que ens faran creuar el poble de Bordes, i ens anirem enfilant per la vall camí del nostre objectiu.

A uns 6 quilòmetres d’Es Bòrdes arribem a un aparcament amb una barrera on nosaltres vam haver de deixar el cotxe. Durant aquest estiu (2016) estaven realitzant una prova pilot per restringir la circulació de vehicles a la vall. Des de l’aparcament de la Mair de Diu d’era Artiga de Lin es pot pujar fins els Uelhs amb un trenet que costa 2 euros per trajecte els adults.

LA RUTA.

Doncs el trenet té dues parades, a l’aparcament més proper dels Uelhs del Joèu  i al capdamunt de la vall, al refugi de l’Artiga de Lin.

Si baixem a la segona parada ens estalviarem uns 600m en pujada per una pista asfaltada. De totes maneres també ens podem estalviar el tren i pujar a peu des de l’aparcament, tot i que d’aquesta manera doblarem la distància de la ruta.

Si comencem a la primera parada i comencem la ruta en el sentit contrari de les agulles del rellotge, haurem de marxar per la mateixa pista asfaltada per la que transita el tren, cap al sud, buscant el final de la vall.

S’acaba l’asfalt i arribem a unes amplies esplanades, amb el circ glacial que tanca la vall al nostre davant, amb el Malh d’era Artiga mostrant-se imponent. A la nostra dreta el Refugi d’era Artiga on s’indica que s’utilitza com a aula ambiental.  Per davant d’aquesta cabana marxa un sender fins el Saut de Pomèro, un salt d’aigua que ens desviarà de la nostra ruta poc més de cinc minuts i que si anem bé de forces val la pena acostar-nos-hi.

La ruta, però, segueix per la pista principal, passa pel costat d’un aparcament i va virant a l’esquerra. Aviat torna a virar a la dreta rodejant la Cabana d’era Artiga, i sortim a la vall veïna del Barranc des Pois.

Creuem les aigües que baixen dels cims que ens rodegen per un pont de pedra des del que podrem veure peixos amb una mica de sort. Tot just creuar el pont, canviem el sentit de la nostra marxa i ens encarem cap al nord.

A pocs metres del pont veiem un portal que només creuar-lo ens condueix per un sender més estret cara avall i flanquejat per una barana de fusta. Ja dins el bosc, a l’ombra dels arbres, sentim el brogit de l’aigua al fons del sot.

Arribant ja a les envistes dels primers salts d’aigua dels Uelhs, trobem un banc i un nou portal, que ens condueix per unes escales avall resseguint els espectaculars que fa l’aigua del riu Joèu que apareix en aquest punt després de creuar els Pirineus pel subsòl des dels Aigualluts.

Al capdavall de la baixada ens espera un pont de ferro que ens ajudarà a creuar el riu. Ja des de l’altra banda podrem observar els Uelhs deth Joèu des d’un petit mirador.

Amb els salt d’aigua a la nostra esquena enfilem per un camí de terra que ens pocs metres ens deixa a l’aparcament on té la primera parada el trenet. Tot i que aquest és el final de la ruta circular dels Uelhs, nosaltres vam baixar per la pista asfaltada fins la Mair de Diu d’era Artiga on teníem el cotxe. A més d’estalviar-nos un trajecte amb el tren, vam gaudir del vell bosc que vam creuar i de l’espectacular Hònt deth Gresilhon.

EL MILLOR D’AQUESTA RUTA.
  • L’espectacularitat dels circs glacials que culminen la vall de l’Artiga de Lin. Val molt la pena parar una estona a contemplar la magnificència dels cims que la rodegen i, alhora, es una bona oportunitat per explicar les característiques d’aquestes valls excavades durant anys per la força del gel que els va donar aquesta forma d’U característica.
  • L’encertada decisió de restringir el trànsit motoritzat en un lloc tan concorregut i amb un valor ambiental tan elevat ens ofereix l’oportunitat de viatjar amb un trenet que farà les delícies dels més menuts.
SABIES QUE…

Els Uelhs deth Joèu formen part d’un fenomen càrstic d’allò més impressionant. Les aigües del riu Éssera desapareixen sota terra als Aigualluts, prop de Benasc, sota la mirada de l’Aneto, per tornar a sortir amb virulència just en el salt d’aigua protagonista d’aquesta excursió. Aquestes aigües aniran al Garona per acabar desembocant a l’Atlàntic, i no pas a la Mediterrània com fan les aigües superficials de l’Éssera.

QUÈ MÉS PUC VISITAR?

Val d’Aran

La Val d’Aran és un paradís pels senderistes. A la banda nord dels Pirineus, el clima atlàntic li concedeix una verdor exuberant. En aquest enllaç el Conselh Generau d’Aran ens recomana algunes rutes fàcils per fer en família.

Palai de Gèu

Ho heu endevinat, això vol dir Palau de Gel. També podem aprofitar que som a prop de Vielha per acostar-nos a la pista de gel i patinar una estona amb tota la família i passar-nos d’allò més bé i endur-nos un parell de cops de cul cap a casa.

Estany de Banyoles

estanybanyoles_apasdeformiga.jpg

  • DISTÀNCIA: 6,45 km
  • DESNIVELL: + 43 metres
  • DIFICULTAT TÈCNICA: No té cap complicació.

track de la ruta

COM ARRIBAR-HI.

Nosaltres vam començar la volta a l’Estany just davant de l’oficina d’informació, la caseta pesquera número 10. Al carrer que hi ha davant, el Passeig Darder, hi ha aparcament i per arribar-hi només hem de seguir les indicacions de l’oficina un cop arribem a Banyoles.

De totes maneres la volta a l’Estany es pot iniciar des de diferents punts, per tant podeu buscar altres llocs on aparcar el vostre vehicle.

LA RUTA.

Doncs, com dèiem, vam començar la ruta a l’oficina d’informació turística que hi ha vora l’Estany i ho vam fer en sentit antihorari. La ruta no té cap complicació i és certament fàcil de seguir, però us l’intentarem descriure una mica.

Començarem passant vora algunes casetes pesqueres, típiques de l’Estany de Banyoles, i ben aviat arribem a les instal·lacions del Club Natació Banyoles, que haurem de rodejar per tornar a trobar la vora de l’aigua uns metres més enllà.

Passarem, en aquest punt pel Parc Neolític de la Draga, amb unes cabanes força espectaculars, i anirem tombant a la dreta fins que veurem el quiosc del Parc de la Draga, on veurem els indicadors de la volta a l’Estany que ens fan tombar a l’esquerra.

Entrem ara en una zona més boscosa, amb un tapís de cua de cavall al sotabosc i trobem la zona de bany de la Caseta de Fusta. Seguim avançant fins que sortim a una clariana on hi trobem el mirador de la Torre del Rem.

A partir d’aquí la ruta va tombant a l’oest per resseguir la part més septentrional de l’Estany. Deixarem una cruïlla a la dreta que va cap a Lió i anem rodejant la Llacuna dels Amaradors, a la qual ens podem acostar.

Un cop superem la Llacuna dels Amaradors, ja ens encarem al sud i ens capbussem al bosc de Can Morgat. Tot creuant el bosquet passarem pel costat de la Font del Camp de Baix i acabarem sortint a la carretera GIV-5248, just sota Can Morgat.

A partir d’aquí la ruta va seguint la carretera i passo vora alguns miradors com la Punta Cuaranya, alguns miradors de fusta a peu de carretera o la Punta Freixenet. A l’altra banda de la carretera també hi trobarem l’indicador del brollador de la Riera de Castellar

S’acaba el tram vora la carretera a les envistes de Santa Maria de Porqueres, on el nostre camí va virant a l’esquerra per endinsar-se al Paratge Coromina i trobar la Font del Rector. Just després de la Font passarem a tocar de Santa Maria de Porqueres (que és un punt d’informació també).

A partir d’aquí encarem l’últim tram de l’excursió, creuarem la Riera Marquès, deixarem enrere el mirador del Vilar, passarem vora l’Estanyol del Vilar i arribarem als carrers de Banyoles i al Passeig Darder on hem començat la ruta.

EL MILLOR D’AQUESTA RUTA.
  • L’aigua és la gran protagonista. Durant l’excursió ens podrem acostar a l’estany a diferents punts per tal de gaudir dels seus reflexes, o simplement del paisatge en conjunt. A més, a l’estiu trobem diversos punts on banyar-nos. I durant tota la volta anirem trobant ànecs que estan tan acostumats a les persones que segur que ens vénen a saludar (o a mirar si aconsegueixen alguna cosa per menjar).
  • El trajecte és molt còmode, completament planer i amb el camí molt ben condicionat. Per tant el podem fer caminant, però també empenyent un cotxet o amb bicicleta. Nosaltres, per exemple, el vam fer amb els adults caminant i els nens pedalant.
SABIES QUE…

L’Estany de Banyoles s’omple amb les aigües que li arriben a través d’un entramat de canals subterranis que provenen de la zona de l’Alta Garrotxa. Concretament l’aigua que veiem a l’Estany és la que es recull a l’espai comprès entre Sadernes i Oix, on es filtra cap a dins la terra per acabar sortint a la superfície a la zona de Banyoles.

QUÈ MÉS PUC VISITAR?

Les Estunes

Al municipi de Porqueres, a tocar de Banyoles, hi trobem el paratge de les Estunes. Es tracta d’un conjunt de baumes i grans esquerdes a la roca per on podem passejar fent una mica de contorsionisme. I tot emmarcat en un bosc de grans alzines.

El recorregut dura entre un quart i mitja horeta, però és certament entretingut i emocionant per la canalla.

El Museu Darder

El Museu Darder va ser reobert l’any 2007 i es va incorporar a la seva ja cèlebre col·lecció d’història natural un espai dedicat a explicar el fenomen hidrogeològic de la conca lacustre de l’Estany de Banyoles.

A més, a la recepció del museu es pot demanar un material per tal de realitzar un joc en família tot visitat l’espai Darder.