Volcà de Santa Margarida

IMGP1017.jpg

  • DISTÀNCIA: 3,00 km
  • DESNIVELL: + 160 metres
  • DIFICULTAT TÈCNICA: La pujada és curta, però intensa.

track de la ruta.

COM ARRIBAR-HI.

La ruta comença a l’aparcament de Santa Margarida,  a la carretera GI-524 que va d’Olot a Banyoles. Si venim de la banda de Banyoles, ens el trobarem després d’un revolt sobtat a la dreta, un cop creuat el poble de Santa Pau. Si, per contra, venim del costat d’Olot l’aparcament el trobarem després d’un revolt també de dretes just passat el restaurant Can Xel.

En qualsevol cas l’aparcament està molt ben indicat i tot just entrar-hi et cobren 4 euros per poder-hi deixar el cotxe. (Nosaltres hi hem anat el mes de Juliol i no sabem si és igual tot l’any).

LA RUTA.

Sortim de l’aparcament seguint una pista on s’indica amb cartells verticals el cràter del volcà. A pocs metres de l’inici la nostra ruta gira a la dreta i comença a enfilar-se amb suavitat, però sense aturar-se. En aquest tram trobarem algun panell on ens expliquen que s’està intentant recuperar i preservar el con volcànic i les pastures tradicionals. Per tant, nosaltres també aprofitem per demanar-vos que no us aparteu de la ruta senyalitzada i que no recolliu pedres volcàniques.

Tot pujant acabem arribant a la masia de Caselles, on ens sorprèn una màquina de refrescos… Hi passem per davant tot girant a l’esquerra i trobem uns castanyers enormes i el que sembla un cirerer descomunal. Just en aquest punt veiem una muralleta, darrera la qual es resguarda un vell castanyer, i tombem a mà dreta per començar la pujada més forta.

La pujada ha estat arranjada, amb trenques fetes amb roques perquè l’aigua marxi i no provoqui xaragalls i amb diferents estructures de fusta per mantenir els marges de greda volcànica. Només són uns 300 metres, però pugen de valent.

Arribats al final de la pujada trobem un cartell que ens indica el cràter cap a la nostra esquerra. I ja només ens queda baixar per unes escales molt ben condicionades amb baranes de fusta i amb escalons (alguns de fusta i d’altres fets amb roques) per acabar desembocant al cràter on ens trobem l’esquena de l’ermita romànica de Santa Margarida.

Per tornar, nosaltres desfem el camí de pujada fins el cotxe. Els més valents podeu seguir l’itinerari número 1, que visita Sant Miquel de Sacot, la Fageda d’en Jordà, volteja el Croscat i torna fins l’aparcament de Santa Margarida. Són uns 10 quilòmetres aproximadament, massa per nosaltres de moment…

EL MILLOR D’AQUESTA RUTA.
  • La visita a un volcà és una excusa immillorable per repassar els apunts de l’escola i fer un repàs a l’estructura, l’origen i altres curiositats d’aquests fenòmens geològics. El con volcànic pràcticament perfecte de Santa Margarida és un exemple fabulós i els estrats de diferents colors que anirem veient pels marges ens mostren les diferents erupcions del volcà.
  • No cal que us expliqui que la canalla s’entreté amb les coses més simples. El fet de sentir ressonar la seva veu dins el cràter, però sobretot dins l’ermita de Santa Margarida, ha fet que passessin una molt bona estona mentre reposàvem forces.
SABIES QUE…

Es calcula que l’última erupció del volcà de Santa Margarida va ser fa uns 11.000 anys. El resultat d’aquell episodi geològic és l’actual con volcànic d’uns 700 metres d’alçada i amb un cràter que té uns 2.000 metres de diàmetre.

QUÈ MÉS PUC VISITAR?

Volcà Croscat

Des del mateix aparcament on s’inicia l’ascensió al Santa Margarida, podem sortir en el sentit oposat (tot seguint l’itinerari 1 de la Zona Volcànica de la Garrotxa) cap al peu del Croscat. Allà podrem observar tota la seva història geològica gràcies (o per culpa) de l’explotació que es va fer de la terra volcànica a la seva cara nord, que ha deixat a la vista les famoses grederes del Croscat i que li donen la seva forma de ferradura característica.

Santa Pau

A ben poca distància de l’aparcament on s’inicia la ruta que ens ocupa, i direcció Banyoles, trobem la bella vila medieval de Santa Pau.

Els seus carrers, places i muralles van ser declarades conjunt historicoartístic l’any 1971. Val molt la pena, doncs, perdre’ns tot passejant per aquest bonic poble i, si en tenim l’oportunitat, fer-nos amb una ambosta dels cèlebres fesols de Santa Pau.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s